Escoles i escletxa digital


En una de les darreres formacions que vam portar a terme aquest curs, va sorgir el debat de la necessitat o no d’invertir en tecnologia en escoles amb alumnat de poc poder adquisitiu. Una de les mestres del centre argumentava que no podien demanar a les famílies gastar en ordinadors, si tenien problemes per arribar a final de mes. Sembla un argument de pes, però res més lluny de la veritat.

L’escletxa digital és la distància entre els que poden diposar de la millor tecnologia i els que no, entre els que tenen una bona competència digital i els que no, entre els que podran optar a millors llocs de treball i els que no. És, doncs, clau que aquell alumnat amb pocs  recursos econòmics pugui disposar d’una educació de qualitat on també s’hi integri la tecnologia, per tal que pugui fer front al dia de demà en igualtat de condicions que la resta d’estudiants.

Encara hi ha escoles que diuen que no poden invertir en ordinadors o en una bona xarxa, perquè no tenen recursos i no hi poden implicar les famílies més del que ho fan. En canvi segueixen facturant a cada alumne 300 euros per curs en llibres de text.

L’accentuació de l’escletxa digital no és només una qüestió de capital, sinó d’una equivocada gestió dels recursos i de la idea errònia que la tecnologia respon tan sols a unes eines diferents, però no millors que les dels nostres avis.

Com controlar la identitat digital

Tenir identitat digital no ha de suposar renunciar a la privacitat. Cada persona ha de saber trobar l’equilibri entre una identitat digital satisfactòria i un grau desitjable de privacitat.

Tan bon punt publiquem una informació (text, imatge, vídeo) personal a Internet perdem bona part del control sobre aquesta. Això vol dir que la construcció de la nostra identitat digital ha de ser sempre reflexiva i mesurant les possibles conseqüències que es puguin derivar de la informació publicada.

Però, com controlar el nostre Jo digital? Algunes idees per començar:

1- Què diu Google de nosaltres? Busca’t.

2- Fes la mateixa prova a Spezify o Persona. El que es diu en aquestes pàgines és realment representatiu del teu Jo digital?

3- Crea una alerta que t’avisi quan a Internet es parli de tu amb Google Alerts.

4- Crea una primera identitat digital general a Google Profiles. Es convertirà en un dels primers resultats de la teva cerca a Google.

5- Crea la teva identitat professional a Linkedin.

També pots…

6- Crear un blog o una wiki on puguis desenvolupar i compartir els teus coneixements i interessos. Les persones et valoraran per això.

7- Donar-te d’alta a una xarxa social com Facebook o Twitter. Entorns on s’enriqueixen les relacions personals, però on cal tenir cura de les informacions, imatges i vídeos que es publiquen donada la seva alta rellevància entre amics, familiars i coneguts.

Utilitzar algunes d’aquestes eines per definir el nostre jo digital és quelcom que tenim a les nostres mans. Tan sols requereix una mica de reflexió i mesurar les informacions que volem i no volem publicar. És important tenir present que en absència d’una identitat digital és més fàcil suplantar o alterar la identitat digital d’algú.

WebQuest per a gestionar la informació a la classe d'anglès

Us adjuntem un article d’Adriana Martín, Profesora de Enseñanza Media y Superior en Inglés (UNSJ); Magister en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas (UNCuyo): Docent i Investigadora de la Facultad de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de la Universidad Nacional de San Juan a la revista TE&ET | Revista Iberoamericana de Tecnología en Educación y Educación en Tecnología

Aquest article es presenta com a molt interessant per als especialistes d’anglès, us presentem uns paràgrafs de l’apartat de conclusions, per motivar la seva lectura completa:

“La experiencia práctica realizada con los alumnos sirve para corroborar el riesgo que se corre en usar indiscriminadamente los traductores automáticos disponibles libre y gratuitamente online.

Además, sirve para sustentar una base teórica esencial que demuestra cómo se puede integrar la tecnología a la enseñanza de lenguas extranjeras motivando la participación activa de los alumnos…”

En aquest enllaç podreu trobar l’article: TEYET5-art07

Tenir o no tenir identitat digital

Tenir o no tenir identitat digital és en els nostres dies una qüestió prou important per reflexionar i prendre una decisió balancejada. En el no hi trobem una major conservació de la privacitat, decidint per quins canals donem facilitem informació personal, mentre que en el sí es sacrifica bona part de la privacitat per ser més rellevant a la Xarxa.

Des d’aquest plantejament, sembla que tot es redueixi a decidir si volem o no ser presents a Internet o si volem o no privacitat. Però res més lluny de la realitat. El fet és que si a la Xarxa no definim el nostre jo digital, l’entorn el crearà per nosaltres, perquè en la societat de la informació és improvable tenir una presència nul·la a Internet. Per aquest motiu, si no volem que quan ens cerquem a Google els resultats defineixin un jo creat a partir de comentaris d’altres persones, és important establir unes informacions bàsiques, mesurades i reflexionades de la nostra persona.

En aquest sentit, una bona opció podria ser Linkedin, una xarxa social de professionals. És un bon entorn per definir el nostre jo des d’una perspectiva formativa i professional i, així, tenir una bona i pròpia presència a Internet.

Tenir o no tenir identitat digital en el segle XXI sembla, doncs, un dret que cal exercir.

Projecte AUKA, deures durant les vacances

Ididactic recomana aquesta web dels salesians de Mataró. Classificació del material per: infantil, cicle inicial, mitjà i superior. 
 
 
El ProjecteAUKA sorgeix de la inquietud d’ampliar tot allò que permeti reforçar el procés d’ensenyament i aprenentatge dels nens i nenes a l’escola. Després de moltes hores navegant per la Xarxa es materialitza un recull molt interessant de materials digitals, tant interactius com audiovisuals, que són posats al servei dels alumnes i els mestres d’una manera organitzada, seqüenciada i segura.

ProjecteAUKA també vol ser una eina d’alfabetització digital, és a dir, una eina que permeti que, poc a poc, els alumnes, les famílies i els mestres siguin més competents en l’ús de les Noves

Tecnologies, així com més autònoms i responsables en les recerques i les finalitats que persegueixin dins de les mateixes. D’aquesta manera s’intenten aprofitar els avantatges que ofereixen les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) per estrényer encara més els llaços que uneixen casa i escola.

L’enllaç és:
 

Qui ha de protegir als adolescents a Internet?

BBC món publica una entrevista a Enrique Dans on parla de la problemàtica de la protecció dels adolescents davant la Xarxa. L’entrevista es complementa amb un conjunt d’informacions bàsiques en relació a les xarxes socials, que com a pares i/o educadors val la pena conèixer.

Crear avui les escoles de demà

Els agents del món educatiu fa temps que estan força d’acord en la necessitat d’un canvi en el model d’escola. Més complicat és trobar professionals que puguin descriure exhaustivament aquest model i, més encara, que l’estiguin portant a terme.
En aquest sentit, el programa de televisió Redes tracta sovint aquesta qüestió, des de l’exploració de casos reals, fins al recull de les tesis de gurus que directament o indirecta tenen relació amb el món educatiu.
Us recomanem aquests dos programes: